SOTA ZERO





















Si voleu el vídeo sencer de l’espectacle envieu mail a cialapeleona@gmail.com

En Mike i la Sònia. Una casa nova. Dies previs al nadal. Preparatius. Un sopar d’inauguració. Un sopar familiar, amb algunes absències i algunes visites inesperades. Amb gent que no arriba i gent que estar a punt d’arribar… Una mare absent, però present, una cunyada embarassada i divorciada, una germana vident, un ex-amant inconvenient i un germà… inexistent? Presències estranyes recorren la casa. Tots amaguen alguna cosa… Familia no hay más que una… Que no se’t indigesti el sopar… BON APETIT!!”


Sota zero és una història d’intrigues, d’assassinats, de fantàsmes, de secrets i  coses no dites. Però per damunt de tot és una història que reflexiona sobre els petits (o no tan petits) pecats que tots amaguem. Parla de com, de la manera més innocent podem començar a travessar límits reprobables en pro de mantenir el nostre aparent benestar.

Sota zero també és una història d’amor i desamor. Una història que, des de l’excusa del gènere policiac i de misteris, s’endinsa en la complexitat de les relacions familiars i tot el que les envolta : Què és la familia? Ón comença i ón s’acaba? O no s’acaba mai? Per què és tan difícil de vegades? En quin moment decidim formar-ne una de nova? I per què fa tanta por? Envejes, atraccions inconfessables, competitivitat, tendresa, pors, unió, protecció, clan i una familia tan peculiar que té molt  poc a veure amb les famílies normals i corrents que campem pel món… O no ho és tant, de peculiar?… “De Joseps, Joans i ases, n’hi ha per totes les cases” .

Espectacle estrenat a la Sala Àtrium el gener de 2015


REPARTIMENT Carla Torres, Patrícia Mendoza, Carles Goñi, Anna Bellmunt i Joel Minguet / TEXT Carla Torres / DIRECCIÓ Carles Mallol i Carla Torres / AJUDANT DE DIRECCIÓ Quique Nubiola / PRODUCCIÓ Quique Nubiola / ESCENOGRAFIA Sílvia Delagneaux / DISSENY GRÀFIC Íñigo Aranburu / VÍDEOS Elena Martín / FOTOGRAFIA Nicolás Jódar


La crítica ha dit:

“Una interpretació que no desaprofita la possibilitat d'incloure el gest i la coreografia.”
Andreu Sotorra

“Una companyia jove i alhora madura, capaç de mantenir l’atenció i la complicitat de l’espectador ja des d’abans que comenci l’espectacle.” 
Anna Mestres

El thriller captiva per la seva estructura i per un text que obliga els intèrprets a actuar molt visceralment” Andreu Sotorra

“ La Peleona ha demostrat que per fer bon teatre només cal un bon text i uns bons actors. Un aplaudiment per les produccions sense recursos i la seva honestedat!”  
Anna Mestres

“Els espectadors l'han de viure, tal com està plantejada la sala, a flor de pell.”
Andreu Sotorra